Silur

Silur no és un peix que es mossega la cua. Silur navega els cossos i la paraula de dues dones que reben el moviment amb tota la seva plenitud a través de la poesia i la música.

Extrets del llibre homònim, cinquè recull de l’autora, els poemes de Silur neixen de la necessitat d’entendre la sacsejada com a possibilitat de canvi. L’espectacle fa un recorregut a través de tres dels quatre elements per obrir els braços a l’esfondrament com a símbol de la catarsi i, per tant, del renaixement. Sònia Moya hi posa el vers, Maria Ribera el cos. Manel Fortià, la música. I amb aquests llenguatges únics travessen aire, terra i aigua per donar la benvinguda al sisme, i viure’l en plenitud i amb els ulls oberts al canvi.