Sóc psicòloga i ballarina. També mare, i part de molts altres vincles que, d’alguna manera, també em defineixen.
Treballo des d’un enfoc integratiu que entén la vida humana com una experiència encarnada: cos, emoció, pensament i imaginació en relació constant.
El meu recorregut neix de la intersecció entre la psicologia, el treball corporal i la creació artística. La dansa ha estat el meu llenguatge principal, i és des d’aquí que he après a escoltar, investigar i comprendre els processos humans. Aquesta base travessa la meva manera de treballar: el cos no és un complement, sinó un lloc de coneixement, regulació i transformació.
M’interessen especialment els espais de trobada entre disciplines, allà on el pensament pot néixer de l’experiència i, alhora, aterrar-se perquè esdevingui útil, comprensible i habitable. Treballo en aquest punt d’intersecció: entre el que sentim i el que entenem, entre el que emergeix i el que podem sostenir i donar forma.
He crescut en contacte amb la natura i en un entorn artesanal, en una família de ceramistes. D’aquí en deriva una manera d’entendre els processos basada en el temps, la matèria i la transformació: respectar els ritmes, escoltar el que demana forma i acompanyar sense forçar.
Acompanyo persones, grups i processos creatius des d’un abordatge que integra cos, imaginació i paraula. Utilitzo eines de regulació somàtica, imaginació activa, treball corporal i elaboració verbal per ajudar a comprendre, sostenir i transformar el que emergeix, tant en l’àmbit personal com en el creatiu.
Com a artista creo des de la dansa i la performance com a llenguatges principals, també la instal·lació. M’interessa especialment la improvisació i la creació instantània, per la proximitat que tenen amb la vida en directe: allò que passa sense poder-se preveure del tot, que es pot escoltar i habitar.
Entenc la creació com un espai d’investigació i de presència. Un lloc on el cos pensa, decideix i es relaciona amb el temps, l’espai i els altres. La improvisació no és per a mi una forma lliure sense estructura, sinó una pràctica que demana escolta, precisió i disponibilitat.
La performance i la instal·lació m’han permès explorar altres formats on el cos, l’espai i la matèria poden entrar en diàleg i generar experiències compartides, sobretot de creació de significat.
La composició és també un espai central en la meva pràctica, un lloc que m’ha donat moltes eines per sostenir processos de llarg recorregut i aprofundir en la coherència del que vull comunicar. M’ha ensenyat a escoltar el temps, a prendre decisions i a fer madurar el material.
El meu recorregut m’ha portat a aprendre a cuidar el propi procés creatiu, sovint a través de l’error i de les presses. Això m’ha ajudat a entendre la importància del temps, de l’escolta i del respecte pel que encara s’està formant, al que vol ser dit. I finalment la relació amb el públic és per mi un espai de trobada, on es dona un intercanvi molt valuós, viu i subtil que fa que tot acabi de prendre sentit.