Niar

Un niu fet de llana i una dona que el prepara movent-se com ho fan els ocells, teixint-lo des de dins a la mesura del seu cos.

Experimentar el niu com a fet del repòs, de la funció d’habitar i d’estar en el món, de la vivència de la llar. A l’abric d’un niu de llana, un niu tebi que s’adapta i acull. El niu no coneix l’hostilitat del món. El niu és un origen de confiança per ser una mena de refugi absolut.

Un niu on poder retornar. Des d’aquest espai emprenem el vol i en neix una dansa, el moviment de la tendresa, la cura, l’escolta i el consol de l’altre. L’espai que ampara i acull, on es desplega la mirada que es posa al lloc de l’altre i el convida a reposar, a reflexionar, a confiar el seu pes, a saber-se vulnerable i estimat.