Metapaperfilm

Metapaperfilm és una performance en què un cos queda completament emboicat per paper film i, de manera progressiva, el va esquinçant fins a poder-se’n alliberar. L’acció proposa una reflexió sobre el simulacre, la màscara i la pel·lícula que substitueix la pell: una pell falsa, artificial, protectora i alhora asfixiant, un embolcall de cel·luloide que separa el cos del món.

La peça se sosté en una estructura performativa mínima i rigorosa, propera a la tradició de la performance clàssica, on el gest repetit, el temps real i la presència física són l’eix central de l’experiència. En aquest sentit, dialoga amb les pràctiques de Esther Ferrer, assumint una acció directa, despullada de dramatúrgia narrativa, que confia en la potència simbòlica del cos i del material.

Metapaperfilm exposa el procés de desemmascarament: el pas de la contenció a l’esquinçament, de la protecció a la vulnerabilitat, de la pell impostada a la pell viva. Una acció senzilla i radical que posa en crisi els límits entre cos, identitat i representació.