L’intensiu de primavera té l’objectiu d’aprofundir en el trajecte anual i del darrer trimestre: experimentar i desenvolupar les gramà tiques del moviment en improvisació grupal. Com proposar al cos la seva presentació i la seva representació , com entrenar-lo, predisposar-lo i reconè ixer-lo com a font inesgotable d’escriptures coreogrà fiques. Construir i educar al cos per a disposar-lo de tot allò que existeix en la invisibilitat, en la imaginació , en la vibració i en la intuï ció . Proposo un treball de prà ctica i reflexió , sobre el simple fet de ballar.
Educar al pensament, equilibrar les emocions, desancorar el cos, observar, imaginar i valorar el reconeixement de pautes que ens conviden a la transformació de la matè ria i l’abstracció dels conceptes.
Ens els espais de Cura Mútua ens ocuparem de donar-li al cos eines necessà ries per a respondre a la demanda del moviment/dansa i de poder acompanyar-nos les unes a les altres. Eines basades en l’estudi prà ctic d’anatomia (pràctica somàtica) activant la geometria del cos (triangles, cercles quadrats, lí nies), sempre tractat des d’un concepte somà tic, que uneix la percepció amb l’economia de l’esforç i la consciè ncia. Per a això , treballem des de la improvisació i també creant petites frases coreogrà fiques (exercicis) a la recerca de l’estudi de la unitat del cos (conceptes d’eix, dinà mica, forç a i espai).
Tot l’intensiu es focalitzarà en la improvisació com a mè tode d’aprenentatge per a afegir-hi la reflexió i atenció a desactivar patrons de pensaments i reaccions emocionals que ens impedeixen la floració del nostre imaginari.
Veurem també les creences que genera aquest tipus d’abordatge, reflexionarem la nostra prò pia prà ctica (s’aconsella dur llibreta per escriure sobre la pròpia pràctica). La proposta é s un equilibri entre la prà ctica, la reflexió , l’anà lisi i el debat, sobre com practicar i pensar la dansa.
COS 1
Gramàtica del moviment. Laban Espai entre cossos. Assajos des de la Imaginació: potencial dinamitzadora en la creativitat dansada, transforma la repetició en ritme i metàfora, desplega possibilitats, enrriqueix la improvisació, l’omple d contingut. Desactivar patrons que bloquegen la improvisació.
COS 2
Improvisació grupal oberta. Motius i consignes. Dinamitzadors. Pensar la dansa. Reflexions. Observacions i debat. «(..)La experiencia de lo Otro culmina en laexperiencia de la Unidad. En el echarse haciaatrás ya late el salto hacia delante. El precipitarseen el Otro se presenta como un regreso a algo deque fuimos arrancados. Cesa la dualidad, estamosen la otra ori-lla. Hemos dado el salto mortal. Noshemos reconciliado con nosotros mismos.»(2003a: p. 144). El arco y la lira, Octavio Paz
COS 3
Sessió a la natura. Inspirada en la pràctica del parateatre de S. Grotowski. L’acció de compartir-me, sense deixar de ser present. Incorporar l’observació més enllà de mi, observar les altres i allò que em rodeja. Teixir plegades en l’espai- temps.
